Terra de llibres marxa de viatge

Ja feia dies que no posava cap comentari de cap llibre, i és que després dels problemes que dóna blogger, i la limitació que té en algunes coses... marxo a:

WORDPRESS

Ens veiem allí!

Històries per llegir a Nadal

.

L’altre dia una persona em demanava que li recomanés alguns llibres que parlessen sobre el Nadal. Vaig començar a fer memòria i vaig recordar que havia llegit uns quants:

.

.

“Contes de Nadal” de Charles Dickens

Tothom coneix el conte de l’avar que després de la visita de l’esperit del Nadal es torna bo. Recordo que quan era menuda sempre el feien per la tele i m’agradava vore’l un any i un altre, no em vaig cansar mai, i això que ja sabia que passaria. I després de més gran vaig llegir alguns dels contes de Dickens. Tots amb un rerefons bastant trist. És d’aquells llibres que están perduts per casa i que mai més he tornat a vore, però a mi m’encantava.

.

.

“El cuento de Auggie Wren” de Paul Auster

Si vos agrada Paul Auster este conte vos encantarà. Jo l’he llegit vàries vegades en versió il·lustrada. És un conte que inicialment es va publicar al “New York Times”, i diuen que per això el director de cine Wayne Wang el va conèixer i van fer la peli “Smoke”. Crec que és un molt bon regal per Nadal. Encara que hi ha llocs que l’etiqueten com a infantil jo crec que és per a adults.

.

.

“Un nadal diferent” de John Grisham

No trobareu cap història d’advocats ni judicis de John Grisham. És com el títol diu un Nadal diferent, no és cap meravella, però per passar el ratet està bastant bé.

.

.

“Tres Nadals” de Quim Monzó

La veritat és que si no vos agrada Quim Monzó, este llibre tampoc vos agradarà, ja que té el seu estil irònic i foteta. Recordo que quan el vaig llegir ja fa temps em va fer somriure ja que li va donar la volta a alguns tòpics i històries del Nadal.

.

.

“Nochebuena” de Nikolaí Gógol

Un autor clàssic de la literatura russa que ens parla de les creences i les costums d’un petit poble d’Ucraïna. Pels qui els agrade la literatura russa crec que és una bona recomanació també.

.

.

“L’altre Nadal” de varis autor ebrencs

Evidentment tirant cap a casa, afegeixo este llibre on varis autors ebrencs van escriure el seu conte sobre el Nadal. Un llibre per als qui els agraden els relats.

.

.

I per regalar a xiquets i xiquetes, tot un clàssic del qual jo tinc molt bon record, són els contes de Hans Christian Andersen.

.

**********

.

Espero que pugueu llegir o regalar algun d’estos llibres aprofitant este mes tan típic. Suposo que ara vos vindran al cap d’altres títols, ja em contareu quin és el vostre preferit.

.
.

Una sortida digna de Jesús M. Tibau

.

.

Divendres vaig tenir la sort de poder estar a la presentació del nou llibre de Jesús Tibau, "Una sortida digna" a la fantàstica "Biblioteca de Roquetes". Encara que vam ser poquets, vam estar benavinguts, i quasi tothom va participar d'alguna manera, llegint o fent fotos. Podreu vore el vídeo de la presentació a la pàgina de la "Biblioteca de Roquetes" en pocs dies.

.

Jesús ja ens ha fet una crónica de la presentació al seu blog, ara a mi m'agradaria parlar-vos del seu llibre. No l'havia pogut acabar abans d'anar a la presentació. Però vaig llegir lo suficient per fer-me una idea del to que havia donat Jesús parlant de la mort. I em va encantar, i a la nit vaig acabar-lo. I com li vaig comentar a ell, esta setmana tornaré a rellegir alguns que m'han agradat molt. M'ha agradat la manera que ha parlat d'un tema que normalment sol ser tètric, crec que li ha posat el punt d'ironia just i ha contat les històries com ell sap fer-ho, d'una manera senzilla però donant protagonisme a cada detall.

.

.

Em va fer gràcia esta foto, crec que escoltava a la persona que parlava, però no me digueu que no fa cara d'estar pensant en el seu proper llibre?

.

Duma Key - Stephen King

.

.

La història està bé, i com sempre SK ens sorprèn en el desenvolupament de la història. El protagonista, arrel d’un accident, canvia de dalt a baix la seva manera de vore i de viure la vida. I li passen coses, moltes coses. Bones i dolentes, i surrealistes com sempre en el món que l’autor crea. Agoixant a estones, i com sempre fent patir amb les coses més inversemblants als personatges.

És un llibre que entra per la portada, encara que si no t’agrada Stephen King tampoc l’acabaries llegint. Té 700 pàgines i una mica més, cosa que pot fer tornar enrere i no agafar-lo. Jo crec que hi ha trossos que es fa una mica avorrit i li treuria unes quantes pàgines. Però en general, i com passen coses, tens ganes d’anar llegint. Recomanaria molts altres llibres seus abans. Tinc la teoria que este home ja ha tret de dins seus quasi totes les històries que tenia guardades, ara ja l’únic que fa és anar repetint situacions amb personatges diferents.

Fa referències a la pintura de Salvador Dalí, tampoc se mata gaire en documentar-se. No puc parlar mai malament d’Stephen King, però este cop lo castigaria una miqueta, eh? Al llibre compara una mica els quadres que pinta el protagonista, per l’estil surrealista, que tenen en comú. Fins i tot se deixa caure que Salvador Dalí va estar allí (totalment fals, ja que el lloc no existeix, però això se pot perdonar per què és una novel·la). Però el que no li perdono és que en un moment del llibre se diu que ell signa com a “Salv Dalí”. Error garrafal! Ell mai va signar així.
.

Els set pecats capitals

Ja fa un temps Columna va fer una mini col·lecció, on diverses autores van escriure unes petites històries sobre cada pecat capital. Ara he llegit el de Care Santos, i m'he recordat que no havia recomanat mai estos llibres.

Són tots curtets i molt fàcils de llegir. Els que he llegit m’han agradat molt per la visió que li ha donat cada autora del pecat que li ha tocat. Vos poso la llista de les autores que han participat en escriure els contes per si esteu animats en buscar-los:

“La ira” (Care Santos)
“L’enveja” (Maria Mercè Roca)
“La gola” (Isabel Olesti)
“L’avaricia” (Clara Soley)
“La luxúria” (Pilar Rahola)
“La supèrbia” (Anna Grau)
“La peresa” (Olga Xirinacs)

Les veus del Pamano en imatges

..
imatge treta ---> d'aquí
.

Durant dos nits hem pogut vore l'adaptació de la novela de Jaume Cabré, "Les veus del Pamano" a TV3. M'ha agradat haver-la llegit tan prop de l'estrena per la tele, ja que així tenia els personatges i la història molt recents. Costa als que llegim el llibre després vore-ho en pel·lícula, en este cas la sèrie. Però en cap moment dels dos dies m'ha sabut greu vore com ho han escenificat. M'ha encantat, i els personatges han respirat per ells sols durant unes hores. Si quan vaig llegir el llibre em vaig enamorar de tal com estava contat i tot, ara que ho he vist en imatges encara recomanaria més el llibre. Han tingut que tallar algunes parts de la història, ja que suposo que així ho tenien planificat i el temps no donava per més. Encara així he quedat molt contenta i amb molt gust de boca, i he tornat a reviure una història que encara no havia tingut temps d'oblidar. Voldria dir moltes coses, però encara estic emocionada i no em surten les paraules. Crec que han fet una bona feina entre tots i han arribat a l'ànima dels personatges, cosa que no és fàcil. Segur que tindrà molt d'èxit, i igual que el llibre que s'ha traduït a molts idiomes, la sèrie penso que també.

.

Pels qui no ho heu pogut vore a la tele vos deixo los enllaços als vídeos:

• Les veus del Pamano - Capítol 1
• Les veus del Pamano - Capítol 2

I a vatros què tal? Vos ha agradat?

.

Felicitats Víctor!

.

.

autor del logo: http://www.pallidisseny.com/

.

Este post vull que sigui una gran felicitació pel Víctor Pàmies i les seues 300.000 parèmies que ha tingut al seu blog Raons que rimen. Vull sumar-me a tota la gent que avui li dóna les gràcies per la seua feina de formigueta però tan valuosa. M’agrada molt tota la paremiologia i d’altres expressions que fan la llengua més rica, i per tant el seu blog, que ens ensenya tantes i tantes coses. Espero que arribes no al 500.000 registres, sinó al milió, i moltíssimes gràcies per tot el que ens ensenyes.

I avui aprofito per parlar de les dites populars i tot el que signifiquen per mi. Per casa corria un llibre del Joan Amades que m’agradava llegir. Em feia molta gràcia la de “A la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat”. La trobava genial per aplicar-la a la gent que arriba tard a dinar. M’agradaven moltes altres que anava llegint una vegada i una altra. Quan vaig trobar el blog de Víctor em va agradar molt, i molts cops l’he consultat en cas de dubte.

Quan vaig crear el meu blog de cuina pensant el nom que li podria posar em va venir al cap una dita que sempre deia ma iaia, “A la taula i al llit al primer crit”, i així li vaig posar en honor a ella. Quan era menuda no em vaig fixar del munt de dites que ella deia. Fins que ha passat el temps i m’he adonat que m’han anat sortint perquè ella ens les deia una vegada i una altra.

Mig dormits que anàvem abans d’anar al cole mentre esmorzàvem, ma iaia ens deia “A Paüls primer obren la boca que els ulls”. A l’hora de dinar evidentment: “A la taula i al llit al primer crit”. De vegades mentre menjàvem ens posàvem a cantar i ella deia: “Qui canta a la taula i al llit no té el seny cumplit” (a mi em donava mal rotllo això de no tenir el seny cumplit). Un altre clàssic quan ens enviava a buscar alguna cosa i no la trobàvem era: “No trobaries aigua a la mar”. Ne deia moltes altres que ara no recordo, però que de tant en tant vaig citant en segons quina situació, i que dic sense pensar-hi.

.

L'escriptura secreta de Sebastian Barry

.

.

Fa dies que vaig llegint però no recomano gaires llibres, ja que no em criden molt l’atenció. Però ara tinc un que m’ha deixat molt bon gust de boca. Només començar-lo vaig recordar el post de Kweilan, “El que no existeix”, on parlava de les primeres frases dels llibres. I quan vaig començar-lo em va venir al cap el que ella havia escrit. El que passa és que jo afegiria tota la primera pàgina.

“El món recomença cada vegada que neix una criatura, solia dir el meu pare. Es va oblidar de dir que amb cada mort s’acaba. O potser li va semblar que no calia dir-ho. Perquè durant bona part de la seva vida va treballar en un cementiri.
Sebastian Barry”

És un llibre que considero que està molt ben escrit, és sorprenent i amb una història molt dura que conta la protagonista. M’ha agradat moltíssim, i encara que potser per la meitat es fa una mica dur de llegir, recomano acabar-lo. M’ha deixat molt bones sensacions, i encara que el llibre de vegades parla de persones dolentes, jo he preferit quedar-me amb les bones.

Vos deixo unes altres frases que m’han encantat.

“L’autèntic consol és que la història del món és tan plena de dolor, que els meus petits patiments per força han de quedar en segon terme, com la cendra al voltant d’una foguera. Si dic això és perquè voldria creure que és cert.
Però quan ens trobem en el moment àlgid del nostre sofriment, podem arribar a pensar que el nostre dolor pot omplir tot el món. Però això és nomes una il·lusió. Sebastian Barry”

.

I demà l'atzar

.

.

Marta Pérez Sierra, presenta el dia 19 de novembre el seu nou llibre de relats a Barcelona. Jo no hi podré ser, però espero que els sou d'allí i pogueu anar a conèixer a Marta i saber més sobre el seu nou llibre.

.

Des d'aquí Marta, et desitjo molta sort en este nou projecte al qual has posat molta il·lusió.

.

La noia dels seus somnis de Donna Leon

M’agraden les històries de Donna Leon. La majoria dels casos policials estan protagonitzats per Brunetti. Quasi tots passen a Venècia, cosa que l’autora aprofita per descobrir-nos la ciutat, la part més bonica i la part més mafiosa i fosca. Dissimuladament, també ens parla del menjar i els costums italians. En esta història trobem una crítica a com es tracta als immigrants que arriben al país, i també de les minories que viuen al marge de la llei.

Este llibre la veritat és que no ha sigut dels que més m’ha agradat. Potser pel tipus de tema que han tractat. També per com s’ha desenvolupat la història, molts cops he pensat que no entenia res i havia de tornar enrera. Ningú es perfecte i els escriptors tampoc se’n salven, i potser Donna Leon va escriure este llibre amb poques ganes (ai que sabré jo, però me dóna la sensació que està poc treballat).

Així que si voleu llegir algun seu, personalment no vos recomanaria este.

.