Era el llibre que més por em feia llegir d'este autor. Més que res perquè és un llibre molt idealitzat i pensava que potser no captaria tot lo que este bon home volia dir. Ara després d'haver passat bastants dies amb els seus obscurs personatges, després d'haver-lo deixat respirar una mica, puc dir que no m'ha deixat indiferent i que he captat moltes de les coses que volia explicar.
Una bona part del llibre es una novela angustiant i claustrofòbica. Hi ha moments que t'agafen ganes d'obrir la finestra i deixar entrar una mica d'aire fresc de fora. Els personatges mostren les passions més baixes del ser humà. Tots acaben explicant la seua obscura història, i que sembla que tot lo dolent que fan sembla justificable, fins l'acte més inhumà del món. Els actes que han comés, els van explicant com per justificar perquè han fet allò que han fet. I al final aconsegueixen que, fins i tot, el més dolent de tots te caigue bé.
Com ja he dit, no deixa indiferent i la història marca moltíssim, tant que no crec que l'olvide mai. Vos recomano el llibre i sobretot no li tingueu por als noms tant estranys, al final apendreu a escriure'ls i tot. Una frase per recordar entre el miler que criden l'atenció, per mi ha estat la última.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada