El vertígen del trapezista - Jesús M. Tibau

"Quan comença a fer-se fosc, els pobles petits com Cornudella es van fonent amb la nit. No són com les grans ciutats, que quan s'amaga el sol volen suplir-ne la llum, i es presenten davant del món més enlluernadores que mai; cridant l'atenció de viatgers i cometes amb una aparença irreal."

Del conte "Ombres antigues"

Ja fa molts dies que lo llibre corria per casa, havia llegit alguns contes i em van agradar. Des del dia que vaig anar a la presentació del llibre que el tenia pendent, i lo temps ha passat i no m'he adonat. I m'he decidit a llegir-lo ja d'una vegada. També el motiu és perquè he tingut una grata sorpresa quan a l'anar a apuntar-me al Club de Lectura, m'han dit que serà l'autor que vindrà este mes.

A Jesús lo vaig trobar pel món dels blogs (Tens un racó dalt del món), i en persona lo dia de la presentació del llibre a Tarragona. Abans havia llegit lo seu altre recull de contes, Postres de músic, i ja el vaig trobar d'un estil que m'agradava.

No és un llibre per llegir de cop, s'ha d'anar saborejant a poc a poc. Un altre cop trobem personatges que són senzills i que de vegades volen sortir de la normalitat on viuen. Hi ha d'altres que ja els està bé quedar-se on estan. La majoria transcorren entre Cornudella de Montsant, el poble de l'autor, i d'altres a Tortosa, on viu avui dia. M'he sentit transportada a la meua ciutat per uns moments.

Un dels contes que més m'ha agradat ha sigut: "L'últim paradís". De vegades les coses canvien davant nostre i no mos adonem. I no sempre és per a mal que canvien.