7 de juliol de 2009Av. Vincent Van Gogh
Reus
Tarragona
Estima senyoreta Assumpta:
Quan el senyor Jesús M. Tibau ens va proposar triar un llibre per participar en el 100è. joc literari del seu blog, vostè va proposar aquest. La pista de la foto de la patata va ajudar molt, però en un primer moment, i no havent sentit a parlar mai d'aquest llibre, ens va sorpendre molt a tots l'esmentada foto.
*
Ja només llegint el títol crida molt l'atenció. I després de la seva recomanació vaig demanar-li si em podia deixar el seu exemplar. En aquest temps de crisi els diners per gastar en oci van escassos. Degut al mal funcionament del servei postal entre Reus-Tarragona, vam decidir organitzar una trobada per poder rebre l'esmentat llibre. Però degut a qüestions personals la visita no s'ha pogut portar a terme, així que em vaig decidir buscar-lo per altres vies. Li agraeixo de tota manera la seva disposició a deixar-me'l en prestec.
*
Li escric per comentar-li la meva opinió sobre el llibre, després d'haver-lo acabat anit amb un somriure als llavis. Al principi em va costar una mica agafar-li el ritme, ja que a l'estar escrit en forma de cartes mareja una mica. Però un cop agafat el ritme ja no costa gens de llegir. La història que es cou pel rerafons és molt i molt trista, però l'autora se n'ha sabut sortir molt bé i aconsegueix fer riure al lector. Tots els personatges són peculiars i encara que tenen una vida molt plàcida en una illa, tenen una gran activitat social. I això és el més important del llibre, la base sobre la que gira tota la història. Tampoc li explico gaire, havent-se'l llegit sabrà de què li parlo. Coincideixo amb la seva explicació. Encara que de vegades he d'apuntar els personatges que surten a les noveles que llegeixo, aquest cop no m'ha calgut. Tots tenien una personalitat clarament definida i en aquest sentit no m'he perdut. Ah, i remarcar també l'entranyable que eren tots, fins la més repel·lent. Remarcar que potser va decaure una mica la història quan degut a la malaltia de l'escriptora, va haver de continuar la seva neboda escrivint, però encara així és una història bonica.
*
Em despedeixo agraïnt-li de nou la seva recomanació literària.
Una abraçada,
*
bajoqueta
*
pd: m'han encantat els "pd" ja que en una carta sempre queda alguna cosa per dir quan acabes d'escriure-la, veritat?
*
TELEGRAMA D'ÚLTIMA HORA
*
25 comentarios:
Ets genial!! :-))
Tu no saps que jo m'emociono aviat? :-) Fer un comentari d'un llibre que és escrit a base de cartes com si fos una, i enviar-me'l a mi... ufff
M'ha fet una il·lusió enorme!!
Doncs mira, tenia el llibre esperant per a tu :-) (per a tots els que llegeixin això, la Bajoqui no em va dir que ja l'havia aconseguit jaja és un bitxo!!) ara li faré llegir a la meva germana!!
M'alegra molt que t'hagi agradat!!!
Gràaaaaaaaaacies!!!!
Assumpta
Ah!! que he vist la meva adreça, eh? jajaja :-)))
Seria una passada que jo visqués en un carrer amb aquest nom ;-))
Ai que me poso "colora" jajaja.
Sempre que vaig llegint un llibre vaig pensant com podria escriure el que m'ha semblat. I mira se'm va ocórrer fer-ho així, lo que no sabia a qui dirigir la carta, i després d'enterar-me que l'escriptora està morta ja me diràs...
I avui al despertar-me he pensat en tu i que segur que te faria molta gràcia.
No vaig dir res per donar-te la sorpresa, i com sabia que de moment no vindria per Reus...
Ale me n'alegro molt que t'haigue fet ilu, almenys les meus lletres serveixen per a algú :)
Doncs mira, l'has ben encertat perquè m'ha fet molta gràcia :-))
Ah!! I m'alegra que t'hagi agradat!! Que l'experta en llibres ets tu!
(No sé com ho fas jajaja llegir, els bolgs, les receptes, els contes, cuinar...)
Smuaaaaaaaaaaaaaaac
Ja sabia que paties perquè sóc molt crítica i no m'agrada tot lo que llegeixo jeje. Però sí, el recomano :)
Quan trobe feina, que això no sé quan serà... ja voràs tu... hauré de demanar excedència per a continuar amb los dels blogs jajaja.
M'agrada més el teu comentari que algunes cartes del llibre!
Em va fer passar una bona estona, tot i que coincideixo que en algun punt decau... Hi ha una cosa que a mi em va "molestar" una mica i és que tots són tan bons que se'm va fer difícil de creure.
Com a epistolaris deixa que et recomani 84, Charing cross road i Adreça desconeguda, si vols pots llegir les ressenyes al blog.
Jeje,
jo també sóc una de les que l'Assumpta va temptar amb aquest llibre!!!
El vaig demanar a la biblioteca de Figueres i vaig haver d'esperar un munt perque algú se m'havia adelantat (era novetat literària del mes),però va valer molt la pena!
Vaig disfrutar molt!
(ara estic esperant a veure si el meu home s'il·lumina i em regala el 3er de Millenium... encara que deu pensar que prou en tinc amb no dormir pel patufo, com perque tampoc dormi per una lectura, jejeje)
Molt bo l'apunt, Bajoqueta!
Me'l van regalar pel meu sant!
Està a la llista i confio que "caigui" durant aquest estiu.
L'apunt està molt ben trobat i ben elaborat, felicitats!
SU
PS. I a mi m'encanta escriure les cartes i els correus electrònics amb PS (post escriptum, llatinada) o pd (postdata).
Hola Bajoqueta,
El títol i el que deia la contraportada em va fer gracia i me'l baix comprar, encara no l'he llegit, però amb el teu comentari el llegiré aviat. Ostres! en tinc tants per llegir, que no sé quin llegir primer.
L'espolsada: vaja, a vore si tinc que tornar-lo a escriure jo :)
Sí, sí, això és cert, me vaig olvidar de posar-ho, tots eren "massa" bons, però jo crec que quedava bé per idealitzar encara més l'illa.
Ja els tinc apuntats els que recomanes, quan els llegeixi t'ho dic que m'han semblat. Ara estic amb "Les germanes Grimes".
Kudi: sí ja ho vaig llegir que te va costar tenir-lo. Ui no esperes il·luminacions, posa-li directament a la llista de la compra a vore si ho capta jajajaja
Kweilan: gràcies! Assumpta se'l mereixia després de fer-li tanta publicitat.
Su: gràcies! M'ha fet gràcia que agradés tant a la gent, no m'ho pensava.
Rosa: el títol i la portada ja fan ganes de llegir-lo.
Posa'ls tots damunt la taula i queda-te'ls mirant, segur que hi ha algun que et crida. Jo ho faig així :)
Discrepo :-))
Jo no penso que tots fossin massa bons :-)
De llibres explicant les bestieses dels nazis n'hi ha un munt... aquest no es recrea en la part més crua de la història si no en l'instint de supervivència que fa que la gent, en determinades circumstàncies, pugui ser capaç de treure el millor de sí mateixos.
En un altre llibre (La nena dels tres noms) que parlava de la mateixa època però a Holanda, i que està basat en fets reals, un dels personatges (real), un refugiat, amagat a casa d'un metge, diu que, en les guerres podem veure el millor i el pitjor de la naturalesa humana.
En aquest cas, l'autora (les autores) ens mostren "el millor". :-)
Es sabut que, per exemple, dins els propis camps de concentració, hi havia gent (gent anònima, "normal i corrent") que anaven passant pels barracons dels que estaven més enfonsats, acabats, donant-lis el seu ànim, la seva força, un rosegó de pa que es treien d'ells mateixos...
Gent així existeix.
Hola bajoqueta:
Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.
Molt bo això de l'apunt-carta! Jo també vaig sentir a parlar del llibre gràcies a l'elecció que en va fer l'Assumpta pel 100è joc! Encara el tinc pendent, però, ...
La Kwilan i tu esteu molt ben sincronitzades!!! Un petó.
Puigmalet: no conec gaire la seua obra, però segur que algú dirà alguna cosa sobre ell :)
Ma-poc: bé, pos ja mos contaràs què tal quan arribes a llegir-lo.
Jordi: li vaig demanar d'anar a viure juntes, però ella no vol, diu que me passaria el dia llegint i no faria les feines de casa :)
Assumpta: ai que se m'havia passat contestar-te.
Jo crec que la manera de crear els personatges per l'autora va ser una mica tendint cap a fer-los bons, però com ja vaig dir, si escarbes, la història del darrera és cruel i tristíssima. Potser contraresta que siguen bons en totes les animalades que es feien llavors.
escarbar: v tr Gratar 2 1, especialment la terra.
(és que no sé si ho dieu això jeje)
No, no jajaja la manera de crear els personatges per l'autora no va ser "una mica tendint cap a fer-los bons", va ser TOTALMENT tendint a fer-los bons :-))
Ella ens volia explicar com s'ho van manegar un munt de bona gent, per suportar tot el drama que hi havia al darrera :-)
És clar que són bons... però és que de bona gent també n'hi ha :-))
Sí, sí que sabia que vol dir "escarbar" :-))
Assumpta: pos si pobres, si los arriba a fer dolents no veas tu quin "valle de lágrimas", ja que la guerra és dolenta dolenta. Però menys en la història d'un personatge que és molt dura, a la resta te fa gràcia qualsevol petit detall i t'olvides que parla de les penuries que van passar.
Ai lo d'escarbar dubtava... és que com parlo raro de vegades :P
Efectivament, Kweilan l'havia recomanat (no sabia que l"altra" Mireia també), i ara am el teu post doncs... suposo que aviat tocarà comprar-lo.
Demà el vaig a comprar! Me l'estan recomenant per arreu.
Ah! Bajoqueta, genial aquest comentari en forma de carta, molt adient i molt ben escrit.
Marta, esperem que t'agrade. Lo de la carta va ser per fer-ho diferent. I per sorpendre a Assumpta també :)
Ja l'he llegit. M'ha semblat sensacional! Avui he fet un post, que publicaré la setmana que ve... i ara veig que t'he copiat, perquè també és sistema carta. Carai! M'ha fet emocionar moltíssim. És un dels llibres que més m'han agradat post-Larsson. Ja ja ja.
*Avui he acabat 'No i jo', avui en parlo al blog, i també m'ha captivat. Un petó.
Jordi, ves-te buscant un advocat que et poso una demanda jajaja. Esperaré el teu comentari :)
Publicar un comentario en la entrada