Larsson

.

.

Al carrer del costat de casa meua hi ha un estanc, i sempre tenen les últimes novetats en llibres, que evidentment sempre em quedo mirant. Fa molts mesos vaig passar i tenien un llibre que em va cridar l'atenció per la seua portada i pel seu nom tant llarg. Ni per un moment hagués imaginat que sentiria parlar tant i tant d'este llibre.

.
Anit vaig acabar l'últim i encara estic empatxada de tant d'"homes i dones que peguen, dones que reben, violència i investigació al límit". He anat a llibre per setmana aproximadament, potser hagués pogut deixar-los descansar entre un i l'altre, però dic ja que me poso, me poso del tot en la història. Segur que me deixaré moltes coses per comentar, però la principal és que m'ha agradat bastant. No me'ls he llegit a llibre per nit com alguna gent comenta, ni penso apendre suec per llegir-me'ls en l'idioma que Larsson els va escriure, ni he reservat un viatge per fer cap ruta per totes les poblacions que surten als llibres (encara que no ho descarto fer-ho un estiu per fugir d'esta calor mediterrànea). Però puc dir que no m'ha costat gens llegir-los i que reconec que enganxa moltíssim la història.

.

Crec que és una història molt actual, i que hi ha moltíssima gent que pateix violència durant anys i anys. I suposo que Suècia no se'n salva. Però com a tota la novela negra, almenys a mi em passa quan ho llegeixo, no estan explicades les coses amb gaire sentiment pel mig, i llavors fins i tot qualsevol assessinat et sembla normal. Però quan et pares a pensar i reflexiones, t'adones que allò és molt fort. En tot moment es fa crítica contra moltes coses, majoritàriament contra la violència.

.

Els personatges estan molt ben creats, i te'ls creus en tot moment. Larsson aconsegueix montar tota una sèrie de personatges que imaginem fàcilment com són, i els notem que estan vius (o morts en el cas d'alguns). Trobem bons i dolents molt dolents, però en el fons els personatges són molt humans. Aconsegueix defensar l'indefensable en alguns personatges que són bons però fan coses molt dolentes. I ho acabes justificant tot, com és el cas de la Lisbeth per tot el que ha viscut, encara que si ho mires fredament, s'en surt totalment de la legalitat. Però la fi i la felicitat d'esta persona justifica els medis i les maneres. Surten molts, molts personatges, però encara així vaig anar coneixent-los una mica a tots. I això que alguns tenien cada nom que deixa'ls córrer.

.

Com tothom sap, l'autor no ha pogut vore fins on ha arribat la història que ha montat, ja que va morir abans de tenir editada tota la trilogia. O potser és una estratègia de marketing i apareixerà d'aquí uns anys... El que està clar, és que sap greu que no haigue pogut gaudir d'este gran èxit, però potser no hauria sigut així si no hagués mort. No ho sabrem mai, ni sabrem mai perquè un llibre ha estat tant i tant comentat.

.

No puc deixar de parlar de la traducció al català. Al primer llibre la veritat és que no vaig trobar gaires errors. Al segon ja vaig començar a tenir que llegir-me algunes frases dos cops, es notava que havien donat un gir estrany a la traducció. I al tercer van aconseguir que em fregués los ulls perquè no m'ho creia: tercer vòlum, pàgina 285, a la quarta línea començant per baix, en un diàleg d'Erika Berger, que deixa anar un "per favor". Potser és que en suec es diu així col·loquialment.

.

I ja no vos dic res més sobre esta trilogia, ara només espero vore les películes per poder posar cara als personatges.

.

. foto treta ---> d'aquí,
M'imagino que una casa així és on anava Mikael a escriure els seus articles.
.