Este llibre el vaig vore al blog "Lectures de l'Espolsada", i tal com el describia ja vaig deduir que era molt dur i trist. No el volia llegir, però el vaig tenir a les mans i no me vaig poder resistir. M'havia imaginat la història d'una manera i ha sigut una altra.
*L'autor sap com explicar una cosa trista sense dir que allò és trist, no sé si m'explico. Si algú ha vist la peli de "Revolucionary Road", que també està basada en un llibre seu, m'entendrà.
*
Tristesa, vides que no arriben a on tenen que arribar, però molts cops perquè els protagonistes parlen molt però no fan res per canviar el que no els hi agrada. Posen grans expectatives amb el que fan, però no arriben a cap lloc finalment. M'he enfadat molt per l'actitud de quasi tots los personatges davant d'algun problema, o simplement per com vivien en dia a dia. Així sí, m'ha agradat molt com està escrit.
*
Si voleu posar-vos tristos llegiu esta història. La meua paraula per definir la història dels personatges és: FUSTRACIÓ.
*
14 comentarios:
Gràcies per enllaçar-me i haver-lo llegit. Jo també m'indignava amb l'actitud de les dues germanes i de la mare... però Yates fa una gran feina... està molt ben escrit perquè precisament aconsegueix que els protagonistes et remoguin...
Pel que comentes, té pinta de ser un llibre trist... Caldrà tenir-lo present, per quan em vingui de gust llegir una història d'aquest estil...
Bajoqueta! Tu no mos estimes gaire!! Primer nos vols fer patir amb lo llibre que fa por i ara mos vols posar tristos amb aquest!!
A vore si mos recomanes un que diguis "Aquest fa posar content a tothom que lo llegeix"
:-)))
Fas bé en remarcar que està molt ben escrit, perquè si ens quedem
només amb la resta...
Suposo que és d'aquells que el tens i esperes just el moment precís per a llegir-lo.
Peton.
L'espolsada: que està ben escrit no hi ha cap dubte, ja que sense dir les coses pel seu nom veus quin és l'estat d'ànim de les persones. A part de fustració posarem indignació també :)
Ma-poc: mira jo no ho tenia previst i me vaig enganxar molt a ell la veritat, i buscava algo més alegre certament, però no vaig poder deixar-lo.
Assumpta: sóc mala! jajaja. Tens raó, ha coindicit així. La diferència és que este m'ha deixat xafada, en canvi la dosi de por d'Stephen King la necessitava :)
A vore si trobo algun més alegre.
-assumpta-: potser he donat la impressió que només és trist, i ni molt menys! També l'autor aconsegueix remoure moltes coses amb lo que explica, encara que no ens va ni ens ve. Acabes posant-te dins la història desgràciada d'esta família. Però encara així jo no m'arrepenteixo d'haver-lo llegit :)
Una gran novel.la, arriba a les fibres. Jo també el vaig llegir després de llegir el comentari de Fe.
Una abraçada.
Doncs el deixarem per més endavant. Un petó. Estic llegint 'El cuiner del Dux' i ,'està agradant.
Tonina: sembla que és superflu quan explica segons què de la seua vida, però ens fa remoure i emocionar pel que els hi passa, veritat?
Jordi: ja ens diràs el què si el llegeixes. Ni idea d'este que dius me l'apunto per buscar-lo, encara que estic immersa en la trilogia de l'any, però no me durarà molt que vaig a llibre per setmana :)
Aquest llibre el vaig llegir fa poquets mesos. És el primer de Yates que cau a les meves mans i em va agradar bastant però sí, és una història trista i per tant no apta per a llegir amb segons quins estats d'ànim :)
Caterina, pues si, més val estar alegre per llegir-lo :)
Val... un llibre que de moment no llegiré... per bé de la meva salut mental, jajaja... Ja en tinc prou amb les meves coses ara mateix... ;-)
Kudi: amb el "xafarranxo" de combat que tens a casa més val que lo deixes per moments més tranquils. Potser tu n'escriuries un de pitjor, no? jeje. Besets guapa! I endavant amb el petit!
L'he llegit ara i també me'l vaig comprar quan la Fe el va recomanar. A mi m'ha agradat molt i realment des que el vaig començar no l'he pogut deixar.
Kweilan: si que és cert que és un llibre que enganxa :) Me n'alegro que també t'haigue agradat.
Publicar un comentario en la entrada