Quan busqueu un llibre de jutges, política i corrupció per passar un bon ratet, heu d'anar a buscar els llibres de John Grisham. I jo és el que feia des de fa dos llibres o així. Vaig començar amb "El client", que per mi és dels millors, i vaig anant continuant en tots los que sortien. Però últimament vaig dir que no llegiria res més seu. Els seus llibres em cansaven, sempre tenien la mateixa estructura. Començava amb un "subidón" increible que t'enganxava, i després per la meitat te fotia un rotllo que t'avorria de mala manera; cosa que feia que de vegades arribaves al final, i encara que fos espectacular estaves agotat de planes i planes avorrides que ja no reaccionaves. I he deixat de llegir 2 ó 3 llibres seus per això. Me vaig cansar de llegir sempre lo mateix. Però l'altre dia me va cridar des de l'estanteria a la biblioteca, i dic: "va, done'm-li una altra oportunitat". I bueno... he de reconèixer que no m'ha decepcionat. L'he llegit amb ganes i reconec que no he trobat moltes pàgines que se m'hagin fet avorrides. .
No parlo de l'argument per seguir en la meua línea, però si de l'autor. Sempre he pensat que amb tants llibres que ven pot alimentar a la seua família i 7 ó 8 més. Quan llegeixes sobre la seua vida, fa gràcia pensar que fer una carrera no sempre serveix per portar a terme la feina per lo que estudies. I bueno este home ho ha fet servir per escriure històries de les quals sempre hi ha una crítica social i política al darrera, amb coneixement de lleis, etc. Quan llegeixes los seus llibres sembla que veus una peli, i de fet, com ja sabeu, molts llibres han acabat sent pel·lícules.
.
I acabo tornant-li la fama que li havia pres fa un temps, i recomano este llibre en concret.
.
Donar les gràcies a l'editorial (RANDOM HOUSE), per la gran feina de traducció que han fet. Gràcies a ells he après noves paraules, noves expressions que no sabia que existien i he après que l'ortografia no és important, l'important és la història. Alguns exemples que he apuntat i que memoritzaré per no olvidar-los:
- durant tot el llibre se parla de fer gasolina, jo sempre dient posar gasolina o omplir lo dipòsit, i no... ho deia malament.
- no sempre és necessària posar els punts al final de la frase, si la pròxima paraula és en majúscula ja s'entèn que havia un punt.
- etc. etc. Si encara no l'heu llegit vos animo a buscar més barbaritats.
.
10 comentarios:
Iupiiiiii, un tema del que puc parlaaaar jejeje
He llegit tres llibres d'ell :-))
- El primer "Causa justa" em va agradar força i vaig decidir llegir-ne més.
- El segon "El rey de los pleitos", estic total i absolutament d'acord amb tu, em donava la sensació que ell havia fet un bon llibre de 350 pàgines i la editorial li havia dit "N'ha de tenir 550" i havia anat omplint a base de detalls repetitius.
- El tercer "Legítima defensa" també m'ha agradat. Té algunes escenes divertides, altres emocionants, una forta càrrega de denuncia social, un bon coneixement del sistema judicial americà (que, en alguns punts, em sorprèn força).
En tinc dos més per llegir, a la prestatgeria, perquè m'agrada anar alternant amb altres temes, i ja ho estic esperant perquè, en general, l'estil m'agrada :-)
Són:
- Càmara de gas (que el nostre comú amic i molt bon escritor de relats, en Jordi de la Banyera, diu que és el millor de l'autor)
- Tiempo de matar (que en Jordi de la Banyera també diu que és molt bo i que és un dels preferits de la meva germana).
Llegint Legítima defensa que, ja dic, m'ha agradat força (em falla un detall al final... si no fos per això podria dir que "m'ha encantat") em preguntava com poden ser tan burros alguns membres de la societat americana que es neguen a la reforma d'Obama sobre la Seguretat Social.
En el meu cas, hi ha un plus afegit, com a Llicenciada en Dret, em fa molta gràcia descobrir com de diferents són els sistemes judicials aquí i allí...
Ah!! dir també que el meu marit, sempre lector de llibres més saberuts i espessos, ha agafat "Legítima Defensa" i s'ho està passant genial, diu que s'ha ficat totalment dins la trama i que l'ajuda a desestressar-se jejeje
Per acabar, tens tota la raó quan dius que és com veure una peli. De fet són llibres ideals per a convertir-los en guions cinematogràfics.
Això que dius de la carrera i guanyar-se la vida, m'ho aplicaré a mi mateixa jeje... faré com en Grisham i, amb relats tan magnífics com el meu de La Mosca ("Animal de companyia") (publicat al teu blog "365 contes"), em faré rica!!!
A mi m'agradava llegir aquests llibres a l'estiu i a la platja però també em va passar com a tu, que al final me'n vaig cansar. Un bon apunt, bajoqueta!
No he llegit res ni sé si ho faré, ho deixes tan bé...!!! Ji, ji, tal volta El client del què dius que et va agradar, m´ho pensaré. Bon escrit.
Una forta abraçada.
A mi m'encanta John Grisham! He llegit molts llibres d'ell i no em canse.
I les pelis que fan estàn molt bé també, la del Cliente, és molt bonica, i "el Jurado" (és la de Demi Moore quan encara no s'havia posat mamelles i estava guapíssima no?) també està molt bé. jeje...
Bajoqueta, el problema amb el Grisham per un iniciat és que pot arribar a agafar un empatx de tants que en te i acabar trobant els llibres mediocres...
Els seus millors: "Tiempo de matar", "Cámara de gas" i "Legítima defensa". La resta també bons com "El cliente", "El jurado"... uff, en podria citar molts! Potser els que menys m'han agradat han estat els mediàtics com "La tapadera" i "El informe pelícano".
A mi també em cansen un pèl. Ahir vaig acabar 'El silenci', de Gaspar Hernández, i tampoc em va agradar massa, la veritat. Un petó.
Assumpta, estan bé per passar l'estona, però crec que res més. És l'opinió d'este home i fa la seua crítica a la seua manera, que clar té tot el dret a fer-la, però és difícil fer cas si estàs llegint una novela :)
Amb lo de 365 contes no hi confiaria gaire a fer-mos rics, però bueno... jajaja
Kweilan: segons el què llegeixes va bé per trencar una mica i no haver de buscar 3 peus al gat a la història, però sí, al final cansen una mica.
Tonina: per passar l'estona estan bé, i com són intrigants pos et fan continuar llegint. Els que no es fan pesats clar... :)
Ada: me n'alegro que t'agrade tant. Les pelis están molt millor que algun llibre seu crec jo. I sí, crec que la de jurat surt la demi amb tetes naturals i sense novio jove jajaja.
Jordi: bueno és qüestió d'anar llegint-los entremig d'altres així no t'empatxes :)
Jordi: bé, veig que no sóc l'única que li cansen jeje.
A mi el silenci ejem... vaig fer un post que no el vaig deixar gaire bé :):)
Cal reconèixer que John Grisham és prolífic i té una bona colla de seguidors...
No he llegit mai res de Grisham i això que sempre me l'han recomanat molt. Tal volta sigui per mor del tipus d'històries que conta que no m'atrauen especialment...
Besets!
Ma-poc: ja ho dic... que està forrat i a sobre a molta gent li agrada :) Millor per ell, no?
Caterina: a mi quan hi ha lios raros i casos per resoldre m'agrada. Però conec a poca gent que no hagi llegit res seu. Així que et poso a la llista de: "jo no he llegit res de Grisham" :)
Publicar un comentario en la entrada