Seré breu, com breu és este llibre. Un conte curtet amb una gran història a dins, un gran protagonista que passa per la vida sense fer soroll però deixant una gran plantació d'arbres que el sobreviurà. Per mi és un homenatge a totes les persones perseverants i que fan grans tasques sense sortir a la tele ni escampar-ho als quatre vents.Editorial Viena, traducció d'Isabel-Clara Simó i il·lustracions de Francesc Viladot. No cal dir res més.
11 comentarios:
Un homenatge als anònims, entenc. La setmana entrant em toca visita a l'Abacus, per tant ... :)
No el coneixia aquest. Me l'apunto.
Un comentari breu, també: No coneixia. Apunto. :)
En aquest relat no li calen més paraules. Una edició molt acurada de Viena, com sempre!
Una vegada més, moltes gràcies de part de tots els qui formem part de l'editorial, i en especial, del cercle de Viena.
Ens fa molta il·lusió llegir les vostres ressenyes i comentaris, i procurem que quedin tots reflectits al nostre web.
Gràcies i fins aviat!
Me l'apunto. Només amb el què dius i amb l'editorial ja em basta. Segur que m'agrada.
Anotat! en el pot petit hi ha la bona confitura!
no el conec, però queda apuntat, gràcies.
apuntat, amb aquesta ressenya qui no lafegeix a la llista de pendents
Com que darrerament he llegit força i la pila del llibres pendents ha baixat una mica, l'apunto !
Gràcies a tots pels vostres comentaris, tampoc m'allargaré aquí. Ja he vist que molts coneixeu esta editorial i tot el que publiquen. Així que no hi ha res més a dir. I els qui no la coneixeu vos animo a donar una ullada a les seues novetats, que hi ha de molt suculentes :)
Publicar un comentario en la entrada