Felicitats Víctor!

.

.

autor del logo: http://www.pallidisseny.com/

.

Este post vull que sigui una gran felicitació pel Víctor Pàmies i les seues 300.000 parèmies que ha tingut al seu blog Raons que rimen. Vull sumar-me a tota la gent que avui li dóna les gràcies per la seua feina de formigueta però tan valuosa. M’agrada molt tota la paremiologia i d’altres expressions que fan la llengua més rica, i per tant el seu blog, que ens ensenya tantes i tantes coses. Espero que arribes no al 500.000 registres, sinó al milió, i moltíssimes gràcies per tot el que ens ensenyes.

I avui aprofito per parlar de les dites populars i tot el que signifiquen per mi. Per casa corria un llibre del Joan Amades que m’agradava llegir. Em feia molta gràcia la de “A la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat”. La trobava genial per aplicar-la a la gent que arriba tard a dinar. M’agradaven moltes altres que anava llegint una vegada i una altra. Quan vaig trobar el blog de Víctor em va agradar molt, i molts cops l’he consultat en cas de dubte.

Quan vaig crear el meu blog de cuina pensant el nom que li podria posar em va venir al cap una dita que sempre deia ma iaia, “A la taula i al llit al primer crit”, i així li vaig posar en honor a ella. Quan era menuda no em vaig fixar del munt de dites que ella deia. Fins que ha passat el temps i m’he adonat que m’han anat sortint perquè ella ens les deia una vegada i una altra.

Mig dormits que anàvem abans d’anar al cole mentre esmorzàvem, ma iaia ens deia “A Paüls primer obren la boca que els ulls”. A l’hora de dinar evidentment: “A la taula i al llit al primer crit”. De vegades mentre menjàvem ens posàvem a cantar i ella deia: “Qui canta a la taula i al llit no té el seny cumplit” (a mi em donava mal rotllo això de no tenir el seny cumplit). Un altre clàssic quan ens enviava a buscar alguna cosa i no la trobàvem era: “No trobaries aigua a la mar”. Ne deia moltes altres que ara no recordo, però que de tant en tant vaig citant en segons quina situació, i que dic sense pensar-hi.

.