L'escriptura secreta de Sebastian Barry

.

.

Fa dies que vaig llegint però no recomano gaires llibres, ja que no em criden molt l’atenció. Però ara tinc un que m’ha deixat molt bon gust de boca. Només començar-lo vaig recordar el post de Kweilan, “El que no existeix”, on parlava de les primeres frases dels llibres. I quan vaig començar-lo em va venir al cap el que ella havia escrit. El que passa és que jo afegiria tota la primera pàgina.

“El món recomença cada vegada que neix una criatura, solia dir el meu pare. Es va oblidar de dir que amb cada mort s’acaba. O potser li va semblar que no calia dir-ho. Perquè durant bona part de la seva vida va treballar en un cementiri.
Sebastian Barry”

És un llibre que considero que està molt ben escrit, és sorprenent i amb una història molt dura que conta la protagonista. M’ha agradat moltíssim, i encara que potser per la meitat es fa una mica dur de llegir, recomano acabar-lo. M’ha deixat molt bones sensacions, i encara que el llibre de vegades parla de persones dolentes, jo he preferit quedar-me amb les bones.

Vos deixo unes altres frases que m’han encantat.

“L’autèntic consol és que la història del món és tan plena de dolor, que els meus petits patiments per força han de quedar en segon terme, com la cendra al voltant d’una foguera. Si dic això és perquè voldria creure que és cert.
Però quan ens trobem en el moment àlgid del nostre sofriment, podem arribar a pensar que el nostre dolor pot omplir tot el món. Però això és nomes una il·lusió. Sebastian Barry”

.